PÚNIKS tornen, veuen i vencen amb les seves odes a la terra eivissenca

El duet de música urbana en català PÚNIKS, format per Karlus i l’Slim Samurai, ha estat reconegut amb el premi Sant Jordi Menció Jove de l’Institut d’Estudis Eivissencs

L’Institut d’Estudis Eivissencs és una associació cultural d’estudis locals, la finalitat bàsica de la qual és l’estudi i la divulgació de la cultura en general i, principalment, de la pròpia de les illes d’Eivissa i Formentera. Potser per això, no pareixia el més evident que els premiats fossin dos joves d’Eivissa que fan una música que de vegades evoca sons com el reggaetón, l’indie-pop i el drum & bass. Tot això en català, és clar, i amb un fil conductor que no és altre que l’exploració d’allò que significa ser eivissenc avui en dia.

Des de 2023 els dos artistes ens delecten, a la fi, amb cançons que reflexionen sobre esdeveniments sovint inevitables per a un pitiús, amb un lèxic força desconegut per a la resta de parlants en llengua catalana. A les seves cançons escoltam, tal volta per primera vegada, paraules com «trull», «mesquin» i llocs com «Sa Caleta» o «Es Vedrà» i els oients no podem evitar sinò sentir-nos agraïts per aquesta primera incursió en la cultura eivissenca des d’una mirada fresca, hipnòtica i contemporànea.

La mateixa setmana en què han estat guardonats amb el Premi Sant Jordi Menció Jove, el duet ha aprofitat per a treure el videoclip del seu darrer single, «Caleta» un cant a l’amor, la llibertat i els paisatges íntims de l’illa. Amb uns ritmes suaus i imatges que suggereixen capvespres i banys improvisats, Púniks reafirma el seu univers emocional i arrelat en la terra eivissenca.

Aprofitam aquesta setmana tan fructuosa per a entrevistar a en Karlus, una de les dues mitats de Púniks.

Com heu rebut la notícia d’aquest premi? Us l’esperàveu?

Ens va venir molt de sorpresa, no ens l’esperàvem en absolut. T’he de dir que som soci des de fa un temps i no vàrem enviar cap sol·licitud ni cap material ni res. Mola que ens hagin reconegut allò que feim per gust.

A una de les vostres cançons dieu «L’únic que me salva és tornar de nou a n’es temple». La partida i la tornada són temes inevitables per a un eivissenc?

Al final lo que feim en Toni (Slim Samurai) i jo és escriure coses que mos passen de veritat. volem ser nosaltres mateixos. I no tenim presions econòmiques ni d’altres tipus. Ho feim per passar-ho bé. Parlam de lo que sabem i sabem allò: com es viu a la illa. En les nostres cançons, entre tantes altres coses, parlam del fet de què si vols progressar laboralment has de fugir, i si tens sort, tornar.

Com us tracta l’illa? Ara que heu guanyat aquest premi, us cauen bolos del cel?

T’he de dir què, fins ara, sempre ens han fet més cas als mitjans de Catalunya que aquí a Eivissa. O fins i tot des de Formentera, què és la primera ràdio on van posar una de les meves cançons. Esperam que això canvii poc a poc, però no és fàcil. És molt difícil trobar llocs on poder fer bolos o tocar música en viu. A mem si després del Premi

Vosaltres sou pioners en lo que feu a Eivissa. No deu ser gens fàcil…

Feim aixo per veure si poden canviar les coses, i que sigui un canvi interseccional. Creim què ha arribat el moment de mirar cap a endavant, no podem viure només del passat. Estaria genial que mos prenguessin més en sèrio, però no és allò el més important, han de canviar moltes coses també.

L’objectiu és fer–vos rics amb la música?

Els dos estam amb els nostres projectes personals a full però amb Púniks mos estam permetent ser lliures, crear, és un gust, una desconnexió, fer música junts. No tenim plans però anam fent. «Caleta» per exemple va sortir d’una manera molt ingènua, no sabíem ni què buscàvem, i ara es una de ses nostres cançons preferides. (És vera que se sol dir això de la darrera cançó que has fet, però en aquest cas, l’amor és genuí).

Teniu algun projecte més entre mans?

Sí, ens queden alguns temes per treure encara. A més a més, dia 16 de maig trauré el meu nou treball en solitari, «Sa Tornada».